L’embolic entre lavanda, espígol, lavandí i cap d’ase, fa que no estem segurs de què tenim a les mans i per tant, no podem valorar les seves de virtuts, confonent-los sovint entre ells, sobretot: la lavanda, el lavandí i l’espígol.
El cultiu de la lavanda vera és natural, es reprodueix per llavor a les seques muntanyes provençals, per damunt dels 800 mts. És de tija petita de fulles estretes (“lavandula angustifolia”) formant matolls baixos.
Des dels romans ha estat valorada per les seves qualitats medicinals i donat que el seu cultiu és salvatge, era molt popular; amb el temps es va convertir en “l’or blau” a rel de la demanda dels grans perfumistes que volien incloure la seva refinada fragància “lavanda fina”
Calen 130 Kg de flors per obtenir 1 litre d’oli essencial.
La flor
- Rams
Les flors de lavanda es recol·lecten al principi de la floració blava o lila, pelen així eternes extensions de camps on la vista es perdia en un mar de colors provençals, però aquí no s’acaba l’espectacle, perquè no hi ha res, com olorar la incomparable fragància dels assecadors de
lavanda, on centenars de rams acabats de collir, s’alineen mentre els rams s’assequen.
Els rams de lavanda són curts però eterns, si es prem una flor, deixa anar la seva olor, després quan s’esvaeix, en tornar a prémer, torna a començar. Amb aquest comportament està clar que les flors caigudes no s’han de llençar, ja que seguiran deixant olor a cada pressió i es poden aprofitar en les conegudes bosses d’olor o simplement en petites piles, per fer punts d’olor natural al rebedor, al lavabo, al corredor….
Aquesta qualitat d’olor constant només es manifesta en la lavanda vera, el lavandí i l’espígol no arriben a l’any i mig, després no fan mala olor però perden aquesta olor característica.
- Bosses d’olor, per armaris i sabaters, habitualment per perfumar i protegir, ja que la lavanda és antiarnes. Si els mobles escollits, tenen l’interior de fusta sense vernís, actuaran com una esponja i facilitaran l’ambientació, fent possible que només calgui una bossa de lavanda per tota la peça. Una bossa que haurà de canviar de lloc amb lleus pressions per ajudar que alliberi la seva olor. En aquest punt és important que totes les persones que els agrada cosir bosses d’olors, triïn la longevitat de la lavanda en comptes del lavandí fugaç, per valorar el seu propi treball .
L’oli essencial de lavanda -es un conegut component d’aigües de colònia i aigües de bany.
- Infusions i condiment, amb la lavanda alimentaria que ha d’estar certificada i garantida per a la ingesta.
El lavandí es troba entre 0 i 800 metres d’altitud a qualsevol lloc. És de gran talla, té ramificacions i forma un matoll molt desenvolupat en forma de bola. És un híbrid, és – a – dir un encreuament entre la lavanda fina i l’espígol que inicialment es va hibridar espontàniament, després l’home el multiplicà amb esqueixos. Es diu també que és un híbrid. Es confon amb la lavanda fina. El que és un error perquè té un perfum més fort, molt menys subtil i, no es pot utilitzat per les seves virtuts medicinals. Així doncs la seva utilització resta, en bona part, industrial per perfumar els productes de manteniment i els detergents.
La flor s’utilitza per la confecció de bosses d’olor i per fer rams que perden la fragància
Cal ser prudent amb el que comprem.
El Cap d’Ase o Tomaní és l’espígol marítim. No presenta interès per a la perfumeria. El seu aspecte és molt diferent de la lavanda o de l’espígol . Els horticultors la utilitzen per crear híbrids amb finalitats de decorar els jardins.
