Fotografia en blanc i negre d’Andrea Rigalós (Tiana, 1996) videògrafa i fotògrafa.
Amb l’Andrea tinc una relació de tres apartats, indissociables: Fa uns catorze anys que ha dedicat el seu aprenentatge primer, i el seu temps, creant gran part visual d’El jardí Secret®. En paral·lel m’he convertit en una fan de la seva manera de captar els moments, en els diversos àmbits en què treballa. Ara ha fet vint-i-nou anys que ens vam conèixer, el seu avi matern, okupa constant de l’únic lavabo del pis, que va convertir en laboratori on revelant fotografies a tort i a dret, estaria encuriosit i encantat que la seva passió, continues professionalment, en una altra generació.
El perfum blau i verd s’escampa i envaeix en ondulacions de tons que es volen fer notar fins que finalment s’acomoda a la dolçor de qui et coneix bé.
Aquesta fotografia que em va fascinar per la simple i potent complicitat al voltant d’un llibre, estava embolcallada en el recull d’emocions, plantades per la resta del reportatge, entre onades, ceba tallada i pins.
Enllaç
