Quan un olora un perfum, decideix com, on, de quina manera, a qui i en quin moment vol olorar-s’ho i la resposta podria variar en cada ocasió.
Moltes vegades principalment les dones, declaren en to de “em sap greu”
– A mi m’agraden més els perfums masculins.
Traducció:
– A mi m’agraden més els especiats i afustats.
Aquells que la indústria va decidir que eren per a homes.
Els perfums encasellats com domèstics o personals i en aquest cas femenins, masculins o unisex, responen majoritàriament a necessitats de la indústria, no de les persones. Fora de les arees de consum industrial aquestes faixes desapareixen.
Que passaria si ens diguessin quins colors han d’estar presents a casa nostra i reduir els colors pel gènere, o en casos de magnanimitat per diferents gèneres???
No ens parem a pensar que no necessitem olors
químiques sota el nas les 24 hores del dia tant a casa com a la feina i
als comerços.
No ens parem a pensar que si ens hem tornat vegans, no ens pot agradar el musc.
No ens parem a pensar com i perquè utilitzem les fonts d’olor.
si volem pendre el control del nostre entorn, és necessari restaurar el control d’allò que olorem.