El perfum no té sexe, ni espai.

Quan un olora un perfum, decideix com, on, de quina manera, a qui i en quin moment vol olorar-s’ho i la resposta podria variar en cada ocasió.

Moltes vegades principalment les dones, declaren en to de “em sap greu”
– A mi m’agraden més els perfums masculins.
Traducció:
– A mi m’agraden més els especiats i afustats.

Aquells que la indústria va decidir que eren per homes.

Els perfums encasellats com domèstics o personals i en aquest cas femenins, masculins o unisex, responen majoritàriament a necessitats de la indústria, no de les persones. Fora de les arees de consum industrial aquestes faixes desapareixen.

Que passaria si ens diguessin quins colors han d’estar presents a casa nostra i reduir els colors pel sexe, o en casos de magnanimitat per ambos sexes???

No ens parem a pensar que no necessitem olors químiques sota el nas les 24 hores del dia tant a casa com a la feina i als comerços.
No ens parem a pensar que si ens hem tornat vegans, no ens pot agradar el musc.
No ens parem a pensar com i perquè utilitzem les fonts d’olor.

si volem pendre el control del nostre entorn, és necessari restaurar el control d’allò que olorem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CAPTCHA ImageChange Image

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.