Apunt de la percepció que la tardor m'escampa una paleta de tons i olors que ressalten sobre les fosques escorces dels arbres.
El confort perdut d’aquesta estació
Tornar a casa per carrers molls, on l’aire ha ventat les darreres xafogors, m’ha portat sempre confort, potser perquè jo vaig néixer només començar aquesta estació.
Una estació, que any rere any es va encongint entre l’estiu i l’hivern que envaeixen el seu temps. Però encara existeix i encara et regala la vista amb l’escenari dels contes que t’han explicat primer i els que has descrit després als teus fills, és per a molts, un plaer a l’abast de la mà.
Fulles grogues per caminar
La tardor escampa una paleta de tons que ressalten sobre les fosques escorces dels arbres. Caminar entre una catifa de brillants fulles grogues, cobrint-te els peus, és un acte de retorn a la infantesa, amb un gran poder desestressant.
Un matí de tardor et proporciona l’olor d’aire net, barrejat amb matisos de fusta seca dels branquillons partits; la de la molsa que ens avisa del Nadal; la de les fulles humides del sotabosc… i la del fred, que encara que no fort, et llepa la cara i respira amb tu.
Temps per recuperar les receptes de l’avia
Si continues avall i et deixes portar per l’olor de xemeneies, cap al proper poble, potser tens sort i trobes un mercat de tardor, aleshores viuràs un festival d’olors verdes, dolces i seques que et faran venir ganes d’omplir el cistell per encetar les velles receptes de casa, les de tota la vida, aquelles que ens aplegaven entre una mar d’històries per ajudar l’àvia a pelar castanyes prop del caliu, mentre arrufàvem el nas per la insistència del bròquil que bullia.
Bé, potser no farem bullir l’olla, però segur que tornarem a casa amb els trofeus de la nostra incursió. Ornaments de fulles, pinyes i branques, ens faran allargar aquesta diada a casa… i si li afegim peles de taronja seques, mantindrem un temps l’agradable olor de tardor.