Escenografia de perfum
El perfum té un espai clar, encara que poc definit, en el camp de les arts escèniques. No ha estat la primera vegada que les fragàncies forma part de l’espectacle. En el 57 a Broadway els propietaris de cinemes ja perfumaven als espectadors amb el que ells creien, que completaria la projecció; però sí la primera vegada, en un escenari del nostre país, plantejat com part de la posta en escena d’una obra de teatre, música i dansa.
L’Escola Municipal de Música i Dansa de Tiana ha preparat un espectacle sobre la biblioteca de la Lola Anglada i Sarriera que ella mateixa descriu en el seu llibre “La Meva Casa i el Meu Jardí” (1958).
Per ser un espectacle singular, es desenvolupa al pati de butaques, on el perfum, com a part de la decoració en cada capítol , estimula les sensacions etèries dels àngels, el record de l’avi i de la pols sobre llibres de paper groguenc amb cobertes de pell, la fusta del vaixell en un mar d’algues i les flors del jardí.
