El perfum té un espai clar, encara que poc definit, en el camp de les arts escéniques. No ha estat la primera vegada que les fragàncies forma part de l’espectacle. En el 57 a Brodway els propietaris de cinemes ja perfumaven als espectadors amb el que ells creien, que completaria la projecció; però sí la primera vegada, en un escenari del nostre país, plantejat com part de la posta en escena d’una obra de teatre, música i dansa.
L’Escola Municipal de Música i Dansa de Tiana ha preparat un espectacle sobre la biblioteca de la Lola Anglada i Sarriera que ella mateixa descriu en el seu llibre “La Meva Casa i el Meu Jardí” (1958).
Per ser un espectacle singular, es desenvolupa al pati de butaques, on el perfum, com a part de la decoració en cada capítol , estimula les sensacions etèries dels àngels, el record de l’avi i de la pols sobre llibres de paper groguenc amb cobertes de pell, la fusta del vaixell en un mar d’algues i les flors del jardí.
Així doncs, com a cada exhibició on es demana que els aparells,que poder fer soroll siguin emmudits, en aquest cas es sol·licita també que per tal de no destorbar el entorn dels espectadors propers, s’abstinguin de portar perfums forts, per tal d’estar oberts a les fragàncies que actuaran.
Deixa un comentari