2020 en olors visuals – Setmana 1
Dins la setmana que comparteix el final d’un any i el començament del següent, vaig trobar-me la nit de final d’any, un colom blanc mort al carrer Sant Sever, a tocar de la paret de la Generalitat de Catalunya.
No sé de què va morir, tot i que ja no importa, però el seu color escollit per simbolitzar la pau, va fer-me venir al cap que en aquest 2019 al pobre animal l’acompanyava els milers desapareguts en les devastacions de l’Amazones, d’Àfrica i Austràlia; les persones de totes les edats que han estat privades dels drets fonamentals i de la vida mateixa, en forma de guerres, de segrestos legals, de camps de refugiats oblidats, d’ofegats per esquenes girades i de masculinitats ignorants.
No sé de què va morir el colom blanc, però tots sabem que i qui ha fet possible totes les altres morts.
Esperem que ens pesin els braços plegats i no cedim a la normalització de la petrificació de la humanitat.
Deixa un comentari