Viu en directe … l’olor de la mort negra

Perfum històric al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa

Viu en directe L'olor de la mort negra
Perfum històric al CDMT

Viu en directe… l’olor de la mort negra

Dins el marc de l’exposició “Art perfum, el perfum com attrezzo de l’art”, l’esdeveniment “Viu en directe…” al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. Una ocasió única de formar part, per unes hores de l’equip del museu, davant peces extraordinàries, en aquest cas d’uns brodats monàstics.

Les olors elaborades o no, han format part de qualsevol moment històric, variant amb el temps l’etiqueta que les definia: medicina, bruixeria, perfumeria…

En aquest taller tractarem específicament, les olors protagonistes dels escuts que els europeus utilitzaven davant la gran plaga que els va reduir tan dràsticament i les seves eines i mètodes de difusió.

Poma d’ambre dissenyada per Albrecht Dürer
Detall Poma d’ambre
Brodat monàstic comprat a un antiquari de París al 1951

Viu en directe… l’olor de la mort negra

Uns brodats monàstics; una troballa arqueològica… peces que ens posaran sobre la pista d’un fet que durant el segle XIV va assolar tot Europa: la pesta, també coneguda com “la mort negra”.
En una experiència molt sensorial, sabrem de quina manera la gent dels diferents estaments socials intentava protegir-se d’aquest flagell.

A càrrec de : Centre de Documentació i Museu Tèxtil i d’Esperança Cases, artesana perfumista.

Explicació d’un brodat d’una capa pluvial

El taller va ser una experiència molt completa, per la meva part vaig impressionar-me amb la cura, el coneixement i la passió que transmeten les persones del CDMT de Terrassa, en especial la seva directora l’Eulàlia Morral que amb el seu profund coneixement ens va captivar a tots els assistents.

Es va començar  a la biblioteca davant de la peça presumiblement de Maria de Padilla, amant de Pedro I de Castella que va morir de la pesta poc després de ser reconeguda oficialment Om a esposa del rei amb qui ja havia tingut cinc fills.

A rel d’aquesta informació es va mostrar com donar un cop d’ull a altres peces relacionades a través de l’imatex, un mitjà informàtic del museu.

A continuació ens vam vestir amb les bates, vam posar-nos els guants que ens van oferir i vam acceptar un comptafils per prosseguir la visita, però ara com si fóssim part de l’equip del museu.

A la reserva vàrem poder visualitzar la tasca poc reconeguda dels museus, aquella que permet la dignitat de les peces exposades, salvaguardada per homes i dones que fan una feina a l’ombra, amb menys recursos dels que caldria per assegurar aquestes visions de la història. Jo per la meva part vaig sorprendre amb el bucle de seda i el descarat sentit del reciclatge que feia que ajuntessin peces sense miraments.

descobrint
Pel que fa a la segona part, van veure com?, amb què?, i perquè els habitants d’Europa en general provaven de guarir-se de la pesta amb matèries oloroses. Vam repassar la història, per detectar les pomes d’ambre, el seu paper, el seu contingut, el seu origen i sobretot quina olor feia.

De la població civil, vam passar a l’entorn eclesiàstic amb les seves reïnes principals, davant la visió d’un espectacular Botafumeiro que el Museu va projectar a un vitrall.

Finalment vam preparar la fórmula del “Vinagre dels quatre lladres“, tal com la va descobrir el Sr. Maille abans de comercialitzar-la com a remei per quasi tots els mals.

macerant
recuperant el costum d’olorar

Les imatges de l’activitat han estat proporcionades pel Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa a qui estic molt agraïda.