Dins el marc de l’exposició “Art perfum, el perfum com attrezzo de l’art”, tenim el gran plaer de participar en el segon taller “Viu en directe” del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. Una ocasió única de formar part, per unes hores de l’equip del museu, davant peces extraordinàries, en aquest cas d’uns brodats monàstics.
Les olors elaborades o no, han format part de qualsevol moment històric, variant amb el temps l’etiqueta que les definia: medicina, bruixeria, perfumeria… En aquest taller tractarem específicament, les olors protagonistes dels escuts que els europeus utilitzaven davant la gran plaga que els va reduir tan dràsticament i les seves eines i mètodes de difusió.
“Viu en directe… l’olor de la mort negra”
Uns brodats monàstics; una troballa arqueològica… peces que ens posaran sobre la pista d’un fet que durant el segle XIV va assolar tot Europa: la pesta, també coneguda com “la mort negra”.
En una experiència molt sensorial, sabrem de quina manera la gent dels diferents estaments socials intentava protegir-se d’aquest flagell.
A càrrec de : Centre de Documentació i Museu Tèxtil i d’Esperança Cases, artesana perfumista.
Dissabte, 11 d’abril, 11 a 12,30h.
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I MUSEU TÈXTIL
Salmerón, 25 – 08222 Terrassa
20 € – Places molt limitades. Inscripcions a: auladidactica@cdmt.es
Per més informació prem l’enllaç del logotip
11 d’abril 2015
El taller va ser una experiència molt completa, per la meva part vaig impressionar-me amb la cura, el coneixement i la passió que transmeten les persones del CDMT de Terrassa, en especial la seva directora l’Eulàlia Morral que amb el seu profund coneixement ens va captivar a tots els assistents.
Es va començar a la biblioteca davant de la peça presumiblement de Maria de Padilla, amant de Pedro I de Castella que va morir de la pesta poc després de ser reconeguda oficialment Om a esposa del rei amb qui ja havia tingut cinc fills.
A rel d’aquesta informació es va mostrar com donar un cop d’ull a altres peces relacionades a través de l’imatex, un mitjà informàtic del museu.
A continuació ens vam vestir amb les bates, vam posar-nos els guants que ens van oferir i vam acceptar un comptafils per prosseguir la visita, però ara com si fóssim part de l’equip del museu.
A la reserva vàrem poder visualitzar la tasca poc reconeguda dels museus, aquella que permet la dignitat de les peces exposades, salvaguardada per homes i dones que fan una feina a l’ombra, amb menys recursos dels que caldria per assegurar aquestes visions de la història. Jo per la meva part vaig sorprendre amb el bouclé de seda i el descarat sentit del reciclatge que feia que ajuntessin peces sense miraments.
Pel que fa a la segona part, van veure com?, amb què?, i perquè els habitants d’Europa en general provaven de guarir-se de la pesta amb matèries oloroses. Vam repassar la història, per detectar les pomes d’ambre, el seu paper, el seu contingut, el seu origen i sobretot quina olor feia.
De la població civil, vam passar a l’entorn eclesiàstic amb les seves reïnes principals, davant la visió d’un espectacular botafumeiro que el Museu va projectar a un vitrall.
Finalment vam preparar la fórmula del “Vinagre dels quatre lladres”, tal com la va descobrir el Sr. Maille abans de comercialitzar-la com a remei per quasi tots els mals.
Les fotografies de l’activitat les va proporcionar el Museu, agraeixo les imatges.
Deixa un comentari